P Abogado Pragma WhatsApp
Abogado Pragma · Herències · Successions · Immobiliari

Advocat especialista en herències i successions a Barcelona

Herències, testamentaries i patrimoni immobiliari. Atenció directa, ràpida i personalitzada.

Trenta anys fent senzill el que és complicat.

Una persona, un advocat, una resposta directa. No complico les herències: les resolc. M'ocupo de tot allò jurídic i administratiu perquè tu puguis centrar-te en les teves prioritats, i treballo perquè tots els hereus arribin a un acord.

Explica'm breument el teu cas. Et respondré directament.

🇬🇧 Inheritance or property in Spain? I can help — in English → 🇫🇷 Succession ou bien immobilier en Espagne ? Je vous aide — en français → 🇮🇹 Eredità o immobile in Spagna? Ti aiuto — in italiano → 🇧🇷 Herança ou imóvel na Espanha? Posso ajudar — em português → 🇷🇺 Наследство или недвижимость в Испании? Помогу — на русском → 🇺🇦 Спадщина чи нерухомість в Іспанії? Допоможу — українською → 🇰🇷 스페인 상속·부동산 문제, 한국어로 도와드립니다 →

Resposta directa i ràpida Pressupost tancat quan l'assumpte ho permet Busco sempre una solució viable

Daniel Matías Pizá, abogado
Daniel Matías Pizá
La persona darrere d'Abogado Pragma
Experiència
30 anys d'exercici
Col·legiat
Núm. 25.894 · ICAB
Seu
Rambla de Catalunya 61, 2º 2ª — 08007 Barcelona
Telèfon
+34 659 720 705
Idiomes
🇪🇸 Español · Català · 🇫🇷 Français · 🇬🇧 English · 🇮🇹 Italiano
Quan perds algú, l'únic que hauria d'importar-te és el dol — no perseguir terminis, formularis i administracions. D'això me n'encarrego jo.

T'acompanyo a prendre la millor decisió, pensant en el passat, el present i el futur. I si l'herència no té liquiditat per pagar els impostos, busquem junts una solució viable.

Àrees de pràctica

Herències i successions, la meva especialitat principal

I tot el que hi va lligat: dret immobiliari i fiscalitat d'herències i patrimoni.

H

Herències i successions

Des de planificar l'herència fins a repartir-la, incloent-hi les figures pròpies del dret català. És el que més faig i el que millor sé fer.

Advocat d'herènciesTestamentariesTestamentsPartició d'herències Acords entre hereusLlegítimesHerències a CatalunyaHerències amb immobles Herències internacionalsHereus no residentsPactes successorisHeretaments
I

Dret immobiliari

Compravendes, lloguers i inversions: qualsevol qüestió relacionada amb un immoble.

CompravendesContracte d'arresHipoteques Contractes d'arrendamentDubtes i conflictes arrendaticisProcediments Pactes de retroCondicions suspensivesComunitats de propietaris
E

Clients internacionals

Hereus no residents, estrangers amb béns a Espanya i herències amb patrimoni en altres països. Atenc en català, 🇪🇸 castellà, 🇫🇷 francès, 🇬🇧 anglès i 🇮🇹 italià. Més informació →

Reglament europeu de successionsNo residentsDoble imposició
F

Fiscalitat d'herències i patrimoni

Reviso els quatre nivells — local, autonòmic, estatal i internacional — en cada operació. I si no hi ha liquiditat per pagar, estudiem les vies disponibles.

Local — Plusvàlua / IIVTNUAutonòmica — ISD, ITP-AJD Estatal — IRPF, PatrimoniInternacional — convenis de doble imposició
Clients internacionals

El teu advocat a Espanya, encara que tu siguis fora

Presto serveis a clients de qualsevol país que tinguin interessos a Espanya: una herència, un immoble, una inversió o un familiar mort aquí. Ho resolem a distància, en el teu idioma i sense que hagis de venir.

  • Hereus no residents — acceptar i tramitar una herència a Espanya sense viatjar, amb poder notarial des del teu país.
  • Estrangers amb béns a Espanya — compravenda, lloguer o venda d'un immoble, i la seva fiscalitat com a no resident.
  • Familiar mort a Espanya — o a l'estranger amb béns aquí. Quina llei s'aplica (Reglament europeu de successions) i com es tramita.
  • Impost de Successions per a no residents — tributació, terminis, convenis de doble imposició.
  • NIE, poders i documentació — et dic exactament què necessites i com aconseguir-ho des del teu país.
Xarxa pròpia a Itàlia, França i Alemanya. Col·laboro habitualment amb advocats i notaris de confiança en aquests països, i la meva dona és italiana. Sé com funciona al teu país i tinc a qui trucar allà.

Hereu a París, pis a Barcelona

Acceptació d'herència, liquidació de l'impost i canvi de titularitat sense desplaçar-se.

Família italiana amb casa a la Costa Brava

Successió coordinada amb el notari a Itàlia; fiscalitat als dos països.

Ciutadà britànic resident a Espanya

Planificació successòria i elecció de llei aplicable sota el Reglament europeu.

Inversor alemany amb immobles a Catalunya

Compravenda, arrendament i tributació com a no resident.

Com treballem

El procés, pas a pas

01

Consulta inicial

M'expliques la teva situació i et dono una primera valoració honesta — fins i tot si això vol dir dir-te que no cal advocat.

02

Anàlisi i estratègia

Estudio el cas i et proposo un pla clar, amb pressupost tancat sempre que sigui possible.

03

Actuació

Redacto, presento i faig seguiment de tot.

04

Resultat

T'informo a cada pas, en llenguatge clar.

La meva manera de treballar

El que marca la diferència

Molts professionals poden fer els mateixos tràmits. El que aporto de més és la manera de fer-los: una persona, un advocat, una resposta directa.

Empatia

Abans de proposar-te res, vull entendre com ets i què necessites. M'adapto a la teva manera de ser, no al revés.

Assertivitat

De vegades hauré de dir-te el que no vols sentir. Però ho diré amb respecte i amb una proposta, i arribarem a un punt que ens convenci a tots dos.

Resiliència

Quan alguna cosa es complica, no em rendeixo: busco la sortida fins a trobar-la.

Agilitat

Responc ràpid i actuo ràpid. Els problemes no esperen i jo tampoc.

Eficiència

Cada tràmit amb el mínim nombre de passos possible, sense despeses ni esperes innecessàries.

Pragmatisme

Vaig al que funciona, sense perdre'm en teories.

Equitat

Busco solucions justes per a tothom, no només la que més convé a una part. Sobretot en herències, on el que és just sol ser el que dura.

Sentit comú

La llei marca el camí, però el bon criteri decideix. Molts problemes es resolen pensant amb calma i sense complicar-se.

Tu sempre tens l'última paraula. Jo no decideixo per tu, però t'ajudo a decidir bé: deixant de banda les emocions del moment i amb la seguretat de saber que cada pas està ben pensat.
Gestió del cas

Resposta ràpida i atenció directa

Tot es pot fer sense venir al despatx, tot i que si prefereixes que ens vegem, també.

Primer contacte

Correu o WhatsApp. Parles amb mi directament, no amb un intermediari.

Documentació

Me l'envies per via digital, amb total confidencialitat.

Resolució

Cada tràmit, amb el mínim nombre de passos possible.

Presencial, si ho prefereixes

Ens veiem a Rambla de Catalunya quan vulguis.

Pots contactar-me en qualsevol moment. Et respondré tan aviat com pugui, i si és urgent, ho tractaré com a tal.

Daniel Matías Pizá, abogado Sobre mi

Daniel Matías Pizá

La persona darrere d'Abogado Pragma

Sóc advocat independent, amb despatx propi a Barcelona i trenta anys d'exercici. Vaig estudiar Dret a la Universitat Abat Oliba i em vaig formar també a París i Califòrnia.

Treballo en herències, immobiliari i la seva fiscalitat. Els meus clients són majoritàriament nacionals, però porto també molts assumptes internacionals: la meva dona és italiana i col·laboro habitualment amb professionals de confiança a Itàlia, Alemanya i França.

Tinc molt bona relació amb notaris de tot Espanya, cosa que fa que els tràmits siguin ràpids: sense esperes de cita ni anades i vingudes de papers.

La meva feina no és només jurídica: és treure't el pes de sobre, explicar-t'ho clar i acompanyar-te fins que està resolt.

Els meus clients

El meu client principal és el particular: persones i famílies que necessiten resoldre una herència — sovint amb component internacional — o una operació immobiliària. També han confiat en mi empreses com:

  • Damm
  • Notaria BCN
  • Italdesign
  • Jacuzzi
  • Teuco
  • Clementoni
  • Relisa
  • Calzedonia
  • Viajes Halcón

Així com benzineres, grups empresarials i empreses familiars.

Col·legiacióNúm. 25.894
Col·legiIl·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona
SeuRambla de Catalunya 61, 2º 2ª — 08007 Barcelona
Idiomes de treball🇪🇸 Español · Català · 🇫🇷 Français · 🇬🇧 English · 🇮🇹 Italiano
FormacióUniversitat Abat Oliba · París · Califòrnia
Xarxa internacionalItàlia · Alemanya · França
Actualitat i doctrina

Herències i immobles, explicats

El que convé saber, explicat clar i breu.

Mall i llibres de dret
Herència i Registre de la Propietat
Explicat amb claredat

Dos anys al Registre després d'una herència: la limitació que ja no existeix (i què fer si encara te l'anoten)

Si heretes un pis amb els teus germans, o com a únic hereu sense ser fill del difunt, potser t'han dit que el Registre "congela" la finca dos anys abans de poder-la vendre o hipotecar sense risc. Aquesta regla va existir, però va desaparèixer el setembre de 2021. T'explico què deia, a qui afectava i què fer si encara apareix.

Què deia l'antic article 28 de la Llei Hipotecària

Les inscripcions de finques adquirides per herència o llegat no tenien efecte davant de tercers fins passats dos anys des de la defunció. A la pràctica, qui comprava a l'hereu o li concedia una hipoteca dins d'aquest termini no tenia la protecció plena del Registre, i per això molts compradors i bancs demanaven esperar. La llei exceptuava les herències, millores i llegats a favor d'hereus forçosos.

Una precisió important: els germans no són hereus forçosos

És un error freqüent. A Catalunya són legitimaris els fills i, només si no hi ha descendents, els progenitors (arts. 451-3 i 451-4 del Codi Civil de Catalunya); al Codi Civil, els fills, els pares i el cònjuge vidu. Els germans, nebots, amics o qualsevol altre hereu, sigui per testament o per llei, no ho són. Per això l'excepció mai els arribava: eren precisament els hereus a qui el termini de dos anys perjudicava.

Què va canviar: la Llei 8/2021

L'article 3.2 de la Llei 8/2021, de 2 de juny, va suprimir l'article 28 de la Llei Hipotecària, amb efectes des del 3 de setembre de 2021. La llei no va preveure règim transitori, i el dubte era si continuava aplicant-se a herències anteriors. La Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública ho va aclarir en la seva Resolució de 5 de gener de 2022: cal cancel·lar la limitació també en herències anteriors a la derogació, perquè és una norma de publicitat registral i no confereix un dret subjectiu que calgui protegir.

Què significa avui per als hereus

  • No cal esperar dos anys per vendre o hipotecar un immoble heretat un cop inscrit a nom teu.
  • Ni el comprador ni el banc haurien d'exigir aquest termini. Si ho fan, es basen en una norma que ja no existeix.
  • El que no canvia: si hi ha altres hereus o legitimaris que es considerin perjudicats, poden reclamar per la via judicial, per exemple amb una anotació preventiva de demanda. I el tercer que compra només queda protegit si compleix els requisits de la fe pública registral (bona fe i adquisició onerosa).

Si el Registre encara ho esmenta

Poden quedar mencions antigues en certificacions o en inscripcions prèvies al 2021. Es pot demanar la seva cancel·lació i, si el registrador s'hi nega, sol·licitar la qualificació per escrit per poder recórrer-la. No la confonguis amb la nota d'afecció fiscal per l'Impost de Successions, que és una altra cosa i es manté durant el termini de prescripció de l'impost.

A la pràctica: si has heretat amb els teus germans i et demanen esperar dos anys per vendre o hipotecar, o veus aquesta menció en una nota simple, revisem la data d'inscripció i demanem la cancel·lació. Moltes vegades es desbloqueja sense esperar.
Edifici de vivendes en una ciutat espanyola
El decret d'habitatge, derogat
Actualitat legislativa

El "decret Maricarmen" cau al Congrés: què passa ara amb el teu lloguer, els teus desnonaments i el teu immoble

Actualitzat el 6 d'octubre de 2026. La versió anterior d'aquesta entrada, de l'1 d'octubre, es va publicar abans de la votació.

El divendres 2 d'octubre el Congrés va rebutjar els dos decrets d'habitatge del Govern, només un dia després de la seva entrada en vigor. El RDL 26/2026 (mesures generals) va caure per 172 vots a favor i 178 en contra; el RDL 27/2026 (pròrroga automàtica de contractes), per 166 i 184. Van votar en contra PP, Vox, Junts i UPN, i Junts havia demanat que es retiressin per redactar una versió nova. En no convalidar-se, tots dos decrets queden derogats.

Quines mesures cauen

  • Moratòria de desnonaments per a persones vulnerables sense alternativa habitacional, fins al 2030.
  • Pròrroga extraordinària de fins a dos anys dels contractes i renovació automàtica amb indemnització.
  • Topall del 2% a la pujada de rendes fins al 2027.
  • Fre als fons d'inversió en compres especulatives i límits al lloguer de temporada i per habitacions.
  • Mesures fiscals: recàrrec d'IBI a l'habitatge buit, IVA al lloguer turístic, deducció a llogaters i préstecs a interès zero per a l'entrada.

Què passa amb el que va ocórrer l'1 i el 2 d'octubre

És la part que genera més dubtes, i la resposta és que depèn de cada cas. La derogació no esborra automàticament el que es va fer mentre el decret va estar vigent. Segons les anàlisis publicades, una actualització de renda amb aniversari l'1 d'octubre va poder quedar subjecta a les regles d'aquell dia, i qui va sol·licitar vàlidament la pròrroga extraordinària podria conservar aquest dret. I no és teòric: almenys un desnonament a Barcelona es va suspendre l'1 d'octubre. En cada situació importa la data exacta i l'estat del procediment.

El que estava en joc

  • A favor del decret: responia a la pujada sostinguda dels lloguers i a desnonaments sense alternativa, i tancava usos abusius dels contractes de temporada.
  • En contra: conceptes jurídics indeterminats, dubtes de retroactivitat, fregament amb la regulació catalana del lloguer i, per als propietaris, rendes congelades i més dificultat per recuperar l'habitatge.

Què ve ara

El Govern haurà de buscar una altra via: un nou decret negociat o un projecte de llei, un camí bastant més llarg. Mentre no canviïn les majories, aquestes mesures queden al calaix.

A la pràctica: si l'1 o el 2 d'octubre vas actualitzar una renda, vas demanar o rebre una sol·licitud de pròrroga, o tenies un desnonament en marxa, conserva per escrit totes les comunicacions amb la seva data exacta i consulta el teu cas abans de donar res per anul·lat. Si vas a comprar, vendre o heretar un immoble arrendat, convé revisar el contracte amb la normativa vigent avui.
Signatura d'una escriptura notarial en família
Heretament cumulatiu
Explicat amb claredat

Heretament cumulatiu amb lliurament de béns de present: transmetre ja i deixar resolta l'herència

Fa unes setmanes et parlava del pacte successori com a alternativa al testament. Avui entro en el detall d'una de les seves modalitats més utilitzades a Catalunya: l'heretament cumulatiu amb lliurament de béns de present (art. 431-19 del Codi Civil de Catalunya). A diferència de l'heretament simple, aquí no només es nomena hereu: se li lliuren ja, en el moment de la firma, béns concrets, i la resta del patrimoni passarà en morir pel títol d'hereu pactat.

Què ho diferencia d'una donació

El bé canvia de mans ja, en vida de l'heredant, igual que en una donació. Però jurídicament i fiscalment no és una donació: l'hereu el rep amb títol d'hereu, dins d'un pacte successori. Això té dues conseqüències pràctiques importants: tributa com a successió (Impost de Successions), amb les reduccions i bonificacions d'una herència entre pares i fills, no com a donació; i no es col·laciona com a donació llevat que el mateix pacte ho prevegi expressament.

No cal lliurar-ho tot

L'art. 431-19 permet que l'heredant exclogui béns concrets del lliurament de present, i el pacte segueix sent vàlid: aquests béns exclosos passaran a l'hereu, juntament amb la resta, quan mori. La llei no fixa cap percentatge mínim que s'hagi de lliurar ja. El que sí que convé —i el que mira Hisenda si hi ha dubtes— és documentar amb precisió què es lliura i què queda reservat, pràcticament com un inventari, perquè no es pugui discutir la naturalesa successòria del conjunt.

La cautela dels cinc anys en l'IRPF

Qui transmet no paga IRPF pel guany patrimonial, igual que en qualsevol herència: és l'anomenada "plusvàlua del mort", no subjecta. Però des de la reforma de 2021 (Llei 11/2021) hi ha una cautela que s'oblida sovint: si l'hereu ven el bé abans que passin cinc anys des del pacte —o abans que mori l'heredant, si passa primer— i el valor d'adquisició original de l'heredant era més baix que el fixat en el pacte, Hisenda obliga a fer servir aquest valor i aquesta data antics per calcular el guany. El resultat pot ser un guany patrimonial molt més gran de l'esperat. Convé tenir-ho en compte abans de firmar, sobretot si l'hereu podria necessitar vendre a curt termini.

Què rep realment l'hereu

Titularitat plena des del mateix dia de la firma: pot vendre, llogar o hipotecar el bé, llevat que l'heredant es reservi l'usdefruit (molt habitual quan es tracta de l'habitatge habitual) o altres càrregues concretes. A canvi, l'hereu assumeix, fins al valor del que ha rebut de present, els deutes que l'heredant tingués en aquell moment, llevat que el pacte digui una altra cosa.

És (gairebé) irrevocable, i aquí és la clau

A diferència d'un testament, l'heredant no pot canviar d'opinió lliurement un cop firmat. Només es pot deixar sense efecte en els supòsits que preveu la llei —incompliment de les càrregues imposades a l'hereu, causes d'indignitat successòria— o mitjançant una nova escriptura firmada per totes dues parts. Aquesta rigidesa és precisament el que dona seguretat a la família, però també exigeix no firmar-lo fins a tenir-ho tot molt clar.

Un ús habitual: el relleu a l'empresa familiar

És una de les eines més utilitzades per traspassar un negoci familiar: els pares lliuren ja les participacions o el local al fill que se'n farà càrrec, deixant resolta alhora la successió de la resta del patrimoni i, normalment, preveient com es compensa els germans que no s'incorporen a l'empresa.

No elimina la legítima dels altres fills

El pacte no es pot impugnar per preterició, però això no vol dir que els altres legitimaris es quedin sense res: conserven el seu dret a la legítima, que a Catalunya equival a una quarta part de l'as hereditari repartida entre tots els legitimaris. Abans de firmar convé calcular si el que es lliura deixa marge suficient o si cal preveure com es compensa qui no rep el bé de present.

A la pràctica: abans de firmar un heretament cumulatiu estudiem quins béns convé lliurar ja, com queda la legítima dels altres hereus i què passa si el bé es ven en els primers cinc anys. És un instrument potent, però cal deixar-lo ben lligat des del principi.
Façana d'un edifici antic a Barcelona
Certificat d'amiant a la compravenda
Explicat amb claredat

Certificat d'amiant a Catalunya: guia completa de la Llei 8/2026 per vendre o llogar

Si vens, compres o llogues un pis a Catalunya, hi ha una data que t'interessa: el 3 d'octubre de 2026 entra en vigor l'obligació de lliurar un certificat d'amiant —un document sobre la presència o absència d'aquest material a l'immoble—. És la primera llei d'aquest tipus a Espanya, i tot i que encara queden detalls per concretar, ja sabem prou perquè venedors, compradors i arrendadors comencin a preparar-se. T'ho explico amb calma, sense tecnicismes innecessaris.

Per què una llei específica sobre l'amiant

L'amiant es va fer servir de forma massiva a la construcció espanyola fins que es va prohibir la seva fabricació i comercialització el 2002. Fibrociment en cobertes, canonades, dipòsits d'aigua, terres de vinil-amiant: és present en una part molt rellevant del parc d'habitatges construït abans d'aquesta data. El problema no és tenir-lo instal·lat i en bon estat, sinó que es deteriori i alliberi fibres a l'ambient, amb el risc respiratori que això comporta. Catalunya ha decidit regular aquesta qüestió dins del mateix procés de compravenda i lloguer d'habitatge, perquè comprador i llogater sàpiguen a què atenir-se abans de signar.

La Llei 8/2026: què és i quan entra en vigor

Es tracta de la Llei 8/2026, de 2 de juliol, d'erradicació de l'amiant, publicada al DOGC el 3 de juliol de 2026. La disposició final fixa la seva entrada en vigor als tres mesos de la publicació: el 3 d'octubre de 2026. A partir d'aquest dia, tota venda o lloguer d'un immoble a Catalunya ha d'anar acompanyada d'aquest certificat. És una llei catalana, no estatal: per ara només s'aplica a immobles situats a Catalunya, tot i que no seria estrany que altres comunitats autònomes seguissin el mateix camí en els propers anys.

Què és el certificat d'amiant i què ha d'acreditar

L'article 21 de la llei estableix que el certificat ha d'indicar, com a mínim, tres coses: si hi ha amiant visible a l'immoble, l'estat de conservació dels materials que el continguin, i el risc que suposen per a les persones. Els seus límits són importants: el mateix text legal aclareix que el certificat acredita el que es pot veure, i no garanteix l'absència d'amiant darrere d'un envà, sota un paviment o dins d'una instal·lació no accessible. No és una anàlisi exhaustiva de tot l'edifici, sinó una inspecció visual del que és accessible.

Quan és obligatori: compravenda i lloguer

El certificat s'exigeix en dues operacions concretes: la venda i el lloguer d'un immoble. Si tens una operació en marxa —o estàs preparant la posada a la venda o en lloguer d'un pis— i el tancament pot produir-se després del 3 d'octubre, aquesta obligació t'afecta directament, amb independència que el reglament de desplegament encara estigui pendent.

Quins immobles estan afectats

La llei, tal com està redactada avui, no fixa una antiguitat ni una tipologia concreta d'immoble subjecta a l'obligació; aquest detall es remet al reglament de desplegament, que encara no existeix. A la pràctica, són especialment rellevants els edificis anteriors al 2002, any de la prohibició de fabricació i venda de materials amb amiant a Espanya, tot i que la prohibició no va obligar a retirar el que ja estava instal·lat en construccions anteriors.

On sol aparèixer l'amiant en un habitatge

Encara que cada immoble és diferent, hi ha elements on l'amiant apareix amb més freqüència en construccions anteriors al 2002: cobertes i teulades de fibrociment —la coneguda uralita—, dipòsits d'aigua, baixants i canonades de fibrociment, alguns terres de vinil-amiant, i determinats aïllaments tèrmics en calderes o conductes. La seva sola presència no implica perill immediat: el risc apareix quan el material es deteriora, es perfora o es manipula sense les precaucions adequades, alliberant fibres a l'aire.

Qui ha de lliurar el certificat

La norma preveu que siguin els administradors de finques i els agents immobiliaris qui facilitin el certificat a compradors i llogaters, de manera semblant a com ja passa amb el certificat d'eficiència energètica. A la pràctica, la responsabilitat última de disposar del document recau en el propietari que ven o lloga.

Qui el pot emetre, i quan ho sabrem amb certesa

Aquí la llei remet, de nou, al desplegament reglamentari. Es preveu la creació d'entitats col·laboradores de l'Administració, autoritzades per la Generalitat i subjectes a criteris d'independència i imparcialitat, però encara no està tancat si la competència recaurà en tècnics competents, en empreses inscrites al RERA (Registre d'Empreses amb Risc per Amiant) o en un altre tipus de professional habilitat. La llei dona de termini fins al juliol de 2027 per aprovar aquest reglament, així que és previsible conviure durant diversos mesos amb l'obligació legal i amb dubtes pràctics sobre com tramitar-la exactament.

Preu i termini: encara sense fixar

Ni la llei ni el reglament —que encara no existeix— estableixen un preu orientatiu ni un termini de tramitació per al certificat d'amiant. El cost dependrà, entre altres factors, de si s'exigeix només una inspecció visual o també presa de mostres i anàlisi de laboratori, i de les característiques de l'immoble. La meva recomanació, mentre no hi hagi més certesa, és no deixar-ho per a l'últim moment si tens una operació amb data de tancament propera a octubre.

Si es detecta amiant, es pot vendre igualment?

Sí. Un punt que genera bastant confusió: el certificat és una obligació d'informació, no una condició per poder vendre o llogar. La llei separa dues obligacions diferents: lliurar el certificat —sempre obligatori a partir d'octubre— i, si es detecta amiant, retirar-lo en els terminis i condicions que fixin les autoritats competents segons el risc detectat. Trobar amiant a la inspecció no paralitza l'operació immobiliària, però sí que obre l'obligació posterior de gestionar-lo adequadament.

Règim sancionador: les multes

L'incompliment de la llei sí que té ja un règim de sancions fixat: de 100 a 3.000 euros les infraccions lleus, de 3.001 a 30.000 euros les greus, i de 30.001 a 100.000 euros les molt greus. Les infraccions greus i molt greus poden comportar, a més, la prohibició d'accedir a ajudes públiques.

Diferència amb el certificat energètic

Convé no confondre aquest document amb el certificat d'eficiència energètica, obligatori a tota Espanya des de fa anys i regit per una normativa completament diferent. Són dos certificats independents —un mesura el consum energètic de l'immoble, l'altre informa sobre un risc per a la salut— i, previsiblement, tots dos seran exigibles de forma simultània en qualsevol venda o lloguer a Catalunya a partir d'octubre.

Preguntes freqüents

És obligatori a tota Espanya? No, de moment només a Catalunya, per la Llei 8/2026.

Afecta els pisos construïts després del 2002? La llei encara no fixa un límit d'antiguitat, tot i que el risc real es concentra en construccions anteriors a aquesta data.

Puc vendre el meu pis si té amiant? Sí, la llei no ho prohibeix; exigeix informar de la seva presència mitjançant el certificat.

Quant costarà el certificat? Encara no està fixat; dependrà del reglament, pendent d'aprovació abans de juliol de 2027.

Què passa si venc sense el certificat a partir d'octubre? T'exposes al règim sancionador de la llei, amb multes d'entre 100 i 100.000 euros segons la gravetat.

He d'esperar el reglament per vendre el meu pis? No. L'obligació de lliurar el certificat entra en vigor el 3 d'octubre de 2026 amb independència que el reglament tècnic es publiqui més tard; convé avançar-se.

A la pràctica: si tens una operació en marxa amb signatura prevista després del 3 d'octubre, no esperis que es publiqui el reglament per començar a moure't. T'ajudo a valorar com t'afecta aquesta llei, ja sigui com a venedor, comprador o arrendador, i a coordinar els tràmits amb la notaria perquè l'operació no es retardi. Aquesta llei és de moment només catalana: si el teu immoble és fora de Catalunya, encara no t'afecta, tot i que és previsible que altres comunitats segueixin el mateix camí.
Família revisant documents d'una herència
El gir del Suprem, en casos reals
Explicat amb claredat

Herències pendents d'acceptar: a qui afecta de veritat el canvi del Suprem (casos reals)

Des que us vaig parlar del gir del Tribunal Suprem sobre el dret de transmissió, el tema ha saltat a la premsa general i m'heu escrit molts preguntant el mateix: "d'acord, però m'afecta a mi, això?" Com és un canvi amb molt recorregut pràctic i poques explicacions clares, us explico quatre situacions reals amb què m'he trobat i com canvia el resultat amb el nou criteri.

Recordatori en una frase

Quan un hereu mor sense haver acceptat ni rebutjat una herència anterior, aquest dret a decidir passa als seus propis hereus. La pregunta que ho canvia tot és: aquests béns de la primera herència passen primer pel patrimoni de l'hereu mort, o el segon hereu succeeix directament al primer causant? La STS 849/2026, de 3 de juny, ha recuperat la primera opció (l'anomenada teoria clàssica) per a l'àmbit del Codi Civil estatal, després de més d'una dècada aplicant la segona.

Cas 1 — La vídua que abans no tenia dret i ara sí

Mor el pare; el seu fill, casat en segones núpcies, és l'únic hereu, però mor pocs mesos després sense haver acceptat aquella herència. Amb el criteri de 2013 a 2026, la vídua del fill no tenia cap dret sobre els béns de l'avi: només heretaven els fills del fill mort. Amb el nou criteri, aquests béns passen primer al patrimoni del fill, i aquí la vídua sí té dret d'usdefruit com a cònjuge supervivent. És, de llarg, el cas que em genera més consultes ara mateix.

Cas 2 — Una partició ja signada abans de juny del 2026

Si l'escriptura de partició ja està signada, acceptada i inscrita, un canvi de criteri jurisprudencial no la deixa sense efecte automàticament: la sentència no té efecte retroactiu sobre situacions ja consolidades. Diferent és si el procés continua obert —herència sense escripturar, litigi en curs, o termini d'impugnació encara viu—; aleshores sí que convé revisar el cas amb el nou criteri abans de signar res.

Cas 3 — Mateixa família, dos resultats diferents

És habitual en famílies amb membres a Catalunya i a la resta d'Espanya: dos germans, mateix pare mort, però cadascun amb la seva pròpia veïnatge civil. El català es regeix per l'article 461-13 del Codi Civil de Catalunya, que s'inclina per l'adquisició directa; el que té veïnatge civil comú, per la teoria clàssica que ara ha recuperat el Suprem. El resultat —qui té drets sobre què— pot ser diferent per a cada germà dins la mateixa successió.

Cas 4 — Herència en tràmit ara mateix

Si tens una herència amb un hereu mort pel mig i encara no has signat res, aquest és el moment d'aturar-te i revisar el plantejament: qui ha d'intervenir a l'escriptura, si cal comptar amb un cònjuge vidu que abans no es tenia en compte, i com queda el repartiment final. Signar amb el criteri antic ara mateix pot deixar la partició exposada a una futura impugnació.

A la pràctica: si tens una herència aturada per aquest motiu —o ja resolta i et sorgeix el dubte—, porta-me-la i et dic en quina de les quatre situacions estàs i quines opcions tens. No cal que ho resolguis sol.
Signatura d'un testament
Desheretar un fill
Explicat amb claredat

Desheretar un fill: quan és vàlid i com es pot impugnar

És una de les preguntes més delicades que em fan, i també una de les que pitjor s'entén: no n'hi ha prou de voler deixar un fill sense res. La llegítima és un dret que la llei protegeix fins i tot davant la voluntat del testador, i només es pot excloure un legitimari per una causa legal expressa, d'una llista tancada. No existeix la desheretació lliure.

Requisits de forma: sense això, no val

La desheretació ha de constar en testament, codicil o pacte successori, indicant expressament quina causa concreta concorre i a qui afecta. No val una desheretació genèrica ("deshereto qui reclami alguna cosa"), ni deixar-ho entén dre sense dir-ho. Si falta la causa o no s'identifica bé el legitimari, la desheretació és nul·la des del principi.

Les causes a Catalunya

L'article 451-17 del Codi Civil de Catalunya recull cinc causes: indignitat successòria, denegació d'aliments, maltractament greu, privació de la potèstat parental, i una cinquena que des del 2009 ha canviat completament la pràctica: l'absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, sempre que sigui per una causa exclusivament imputable al legitimari.

Aquesta darrera causa és, amb diferència, la més litigada avui dia: respon a la realitat de pares grans que envelleixen sense cap contacte amb un fill. Però el requisit que la ruptura sigui exclusivament culpa del legitimari és exigent: si el distanciament va ser mutu, o va tenir el seu origen en el mateix causant, la causa no prospera.

El criteri diferent a la resta d'Espanya

El Codi Civil estatal (arts. 848 a 855) és més antic i restrictiu: no recull la falta de relació com a causa autònoma. Tot i això, el Tribunal Suprem fa més d'una dècada que interpreta de manera extensiva el "maltractament d'obra" (art. 853.2 CC) per incloure el maltractament psicològic i l'abandonament emocional (SSTS 258/2014, 59/2015, 267/2019). Compte amb un matis recent: el maig de 2022 el mateix Suprem va rebutjar equiparar sense més la simple falta de relació amb el maltractament d'obra —exigeix acreditar alguna cosa més que el distanciament—, de manera que fora de Catalunya cada cas exigeix una anàlisi molt acurada de la prova disponible.

Com s'impugna una desheretació

El legitimari desheretat pot impugnar-la si nega que existeixi la causa, o si al·lega que hi va haver reconciliació o perdó posterior —a Catalunya, el perdó s'ha d'atorgar en escriptura pública i, un cop donat, és irrevocable. El termini per impugnar és de quatre anys des de la mort del causant.

Un detall que canvia molt les coses i que poca gent coneix: la càrrega de la prova no recau sobre el desheretat. Si aquest nega la causa, són els hereus que es beneficien de la desheretació qui han de demostrar que és certa. Si no ho aconsegueixen, la desheretació es declara injusta i el legitimari recupera el seu dret a la llegítima.

El detall que gairebé ningú contempla: els néts

Encara que la desheretació del fill sigui plenament vàlida, els seus propis fills —els néts del causant— mantenen el seu dret a la llegítima per representació, llevat que el testador també els desheretés expressament a ells, amb la seva pròpia causa. És un punt que s'oblida sovint en redactar el testament, i que pot deixar la voluntat del causant a mig complir.

A la pràctica: si estàs pensant a desheretar, reviso que la causa estigui ben fonamentada i provada abans de redactar-ho, perquè resisteixi una possible impugnació. I si has estat desheretat i creus que no hi ha causa real, valoro amb tu si val la pena impugnar dins de termini.
Documents d'una herència en tràmit
Dret de transmissió entre herències
Explicat amb claredat

L'hereu que mor sense acceptar l'herència: què passa després (i el gir del Suprem el 2026)

És una situació que veig amb més frequència del que sembla: mor una persona, el seu fill n'és l'hereu, però aquest fill mor poc després sense haver acceptat ni rebutjat la primera herència. Què passa amb aquesta herència pendent? I quins drets té la parella del fill mort sobre uns béns que mai va arribar a acceptar formalment?

El dret de transmissió, en una frase

L'article 1006 del Codi Civil espanyol resol això: si l'hereu (el transmitent) mor sense acceptar ni repudiar, aquest dret a decidir —l'anomenat ius delationis— passa als seus propis hereus (els transmissaris). Aquests han d'acceptar l'herència del transmitent per poder, alhora, acceptar o rebutjar la primera herència. No es poden quedar només amb la segona i renunciar a la primera.

Dues teories, una conseqüència molt pràctica

La discussió jurídica de fons té un efecte molt concret: té la parella de l'hereu mort algun dret sobre la primera herència?

  • Teoria clàssica (doble transmissió): els béns de la primera herència passen primer al patrimoni del transmitent, i d'allí al transmissari. Com que entren al patrimoni del transmitent, el seu cònjuge vidu sí que té dret d'usdefruit sobre aquests béns.
  • Teoria moderna (adquisició directa): el transmissari succeeix directament el primer causant, sense passar pel patrimoni del transmitent. El cònjuge vidu no té cap dret sobre aquesta primera herència, només sobre els béns propis del transmitent.

El gir del 2026

Des del 2013, el Tribunal Suprem havia consolidat la teoria moderna, i així ho aplicaven notaries i registres durant més d'una dècada. Però la recent STS 849/2026, de 3 de juny, ha fet un gir i ha tornat a la teoria clàssica de la doble transmissió per a l'àmbit del Codi Civil estatal. A la pràctica, això obliga ara a integrar les dues herències a l'hora de fer la partició i a comptar amb el cònjuge vidu del transmitent també respecte de la primera herència. És un canvi de criteri recent i de calat, i convé seguir de prop com l'apliquen notaries i registres els propers mesos.

El criteri diferent a Catalunya

El dret català regula això de manera pròpia, a l'article 461-13 del Codi Civil de Catalunya, i la doctrina i jurisprudència catalanes (STSJ de Catalunya de 12 de juliol de 2012) s'han inclinat tradicionalment per l'adquisició directa: el cònjuge del transmitent no adquireix drets sobre la primera herència. A més, el Codi Civil català té una particularitat que no existeix al Codi Civil estatal: si hi ha diversos hereus del transmitent, cadascun pot decidir de manera independent si accepta o repudia la primera herència, amb dret preferent d'acréixer entre els qui sí que l'accepten.

És a dir: en un mateix cas familiar, el resultat pot ser diferent segons s'apliqui la veïnatge civil catalana o la comuna, precisament en el punt que més afecta els cònjuges vidus.

I a l'Impost de Successions

A efectes fiscals, la Direcció General de Tributs ha mantingut un criteri propi, diferent del debat civil: el transmissari liquida dues vegades, per separat —una per cada herència—, entenent a aquests efectes que succeeix directament el primer causant. Caldrà veure si aquest nou pronunciament civil acaba influint també en el criteri tributari.

A la pràctica: abans d'acceptar qualsevol herència amb un hereu mort de per mig sense haver decidit, reviso quin dret civil s'aplica i quina teoria regeix el cas, perquè d'això depèn qui té drets reals sobre cada patrimoni. És una àrea que ha canviat el 2026 i que segueixo de prop.
Família i documents d'herència
Fillastres i famílies reconstituïdes
Explicat amb claredat

Fillastres i fills d'un segon matrimoni: quan tributen igual que els fills biològics

Cada vegada veig més famílies reconstituïdes, i una de les preguntes que més em fan és aquesta: si la meva parella mor, els seus fills, que no són meus però he criat com a propis, hereten de mi amb les mateixes condicions que un fill biològic? La resposta depèn d'on visquis, i a Catalunya és millor del que la majoria creu.

La regla general: un tracte clarament pitjor

Segons la llei estatal, els fillastres (tècnicament, descendents per afinitat) s'enquadren en el Grup III de parentiu, el mateix que germans, nebots o oncles. Res a veure amb el Grup II dels fills biològics o adoptats: la reducció és molt menor i l'impost pot arribar a duplicar-se per la mateixa herència.

Un matis que convé conèixer: el Tribunal Suprem (sentència de 6 d'abril de 2017) va confirmar que, encara que el progenitor biològic que unia el fillastre amb el causant hagi mort abans, el víncle d'afinitat no desapareix. El fillastre continua en Grup III; no cau al Grup IV com si fos un estrany.

La singularitat catalana: aquí sí que hi ha equiparació real

Catalunya és una de les poques comunitats que ha resolt aquest problema d'arrel. L'Agència Tributària de Catalunya reconeix les relacions paternofilials de fet —les que s'estableixen entre una persona i els fills del seu cònjuge o parella estable— i les equipara completament a la relació amb un descendent o adoptat. A la pràctica: el fillastre d'un català hereta amb la mateixa reducció de 100.000 € i la mateixa bonificació escalonada que un fill biològic, no el tracte de Grup III que li tocaria en la majoria de comunitats.

El detall que se li escapa a molta gent

Aquí ve l'important per no perdre el benefici: el mateix programa d'ajuda de la Generalitat per a l'autoliquidació no ho aplica automàticament. Cal seleccionar manualment l'opció correcta:

  • Fill del cònjuge o de la parella estable → s'ha de marcar com «fill o adoptat», no com a parent per afinitat.
  • Cònjuge o parella estable del progenitor (l'altre sentit, quan qui hereta és el padrastre o madrastra) → es marca com «ascendent consanguini o assimilat».

Si es deixa l'opció per defecte, l'autoliquidació surt amb el tracte de Grup III, i la diferència en l'impost pot ser de diversos milers d'euros. És un dels errors més cars i més evitables que veig en herències de famílies reconstituïdes.

Què cal perquè s'apliqui

Que existeixi una relació paternofilial de fet real: normalment, que el progenitor i la seva parella estiguessin casats o constituïts com a parella estable segons el dret català. No cal adopció, però sí convé tenir acreditat el víncle (empadronament conjunt, temps de convivència, documentació de la parella estable) per si l'Agència Tributària ho requereix.

A la pràctica: reviso la composició familiar abans de liquidar qualsevol herència amb fillastres o fills d'un segon matrimoni, per aplicar la reducció que realment correspon i no la que surt per defecte. En famílies reconstituïdes, aquesta anàlisi prèvia pot suposar un estalvi real.
Signatura d'escriptura pública
AJD en una mateixa escriptura
Explicat amb claredat

Doble tributació per AJD en una mateixa escriptura: quan ja no es paga dues vegades

És un cas molt habitual en herències amb diversos immobles i diversos hereus, i durant anys ha costat més diners dels que tocava. T'ho explico amb l'exemple real que més es repeteix.

El cas típic: dividir per poder repartir

Diversos germans hereten un edifici o una finca que no està dividida en pisos independents. Per poder repartir-se'l, primer cal dividir-lo en propietat horitzontal (crear els pisos com a finques registrals separades) i després extingir el condomini, adjudicant cada pis a qui correspongui. Les dues operacions se signen a la mateixa escriptura, una darrere l'altra.

Durant anys, Hisenda liquidava l'Impost d'Actes Jurídics Documentats (AJD) dues vegades: una per la divisió horitzontal i una altra per l'extinció del condomini. Dues factures per un tràmit que, a la pràctica, és un de sol.

El que ha canviat

El Tribunal Suprem (sentència 1286/2023, de 18 d'octubre) va corregir aquest criteri: quan la primera operació és un pas necessari i imprescindible per poder fer la segona —no es podria adjudicar cada pis a un hereu diferent sense abans crear aquests pisos com a finques independents—, només es liquida AJD per l'operació final, l'extinció del condomini. La divisió horitzontal, en ser pur tràmit instrumental, no tributa a part.

No és automàtic: cal analitzar cada cas

El mateix Tribunal Suprem ha matisat aquest criteri en resolucions posteriors: quan les dues operacions són realment independents entre si —no quan una és un pas necessari per a l'altra, sinó quan cadascuna té sentit per separat—, sí que procedeixen dues liquidacions. La clau sempre és la mateixa pregunta: es podria haver fet la segona operació sense la primera? Si la resposta és no, només es paga un cop.

Per què importa en les herències

  • Estalvi real i no menor. L'AJD ronda l'1-1,5 % del valor de l'immoble segons la comunitat. En una finca de diversos pisos, la diferència entre liquidar un cop o dos pot ser de diversos milers d'euros.
  • Cal plantejar-ho abans de signar, no després. La manera com es redacta l'escriptura —deixant clar que la divisió horitzontal és instrumental i necessària per a l'extinció de condomini— és el que permet defensar la liquidació única.
  • Si ja vas pagar de més, existeix la via de sol·licitar la devolució d'ingressos indeguts, tot i que els terminis són limitats i convé revisar-ho com més aviat millor.
A la pràctica: reviso les escriptures d'herències amb diversos immobles abans de signar perquè la redacció permeti aplicar la liquidació única, i si ja es va pagar de més en el passat, estudio si encara hi ha marge per reclamar.
Signatura de documents internacionals
Successions i donacions per a no residents
Explicat amb claredat

Impost de Successions i Donacions per a no residents: quina normativa t'aplica

Si heretes o reps una donació a Espanya sense viure-hi, la primera pregunta que sorgeix és quina de les disset normatives autonòmiques et toca — o si, per no residir-hi, t'apliquen directament l'estatal, gairebé sempre més cara. Durant anys va ser així, i era injust. Avui ja no.

La regla actual: també pots triar l'autonòmica

Des d'una sentència europea de 2014 i la reforma de la llei que va venir després (consolidada el 2021), qualsevol no resident pot optar per la normativa autonòmica, tant si vius a la Unió Europea com si vius a qualsevol altre país del món. Ja no importa si ets de Munic, Buenos Aires o Miami: la llei espanyola no pot tractar-te pitjor per viure fora.

Això és important perquè la normativa estatal, la que s'aplicava per defecte abans, gairebé no té bonificacions. L'autonòmica, en canvi, és la que en comunitats com Madrid o Andalusia deixa la quota pràcticament a zero entre familiars directes.

Quina comunitat et correspon

Depèn de què reps:

  • Herència: la comunitat on el difunt va tenir la residència habitual a Espanya durant més temps en els últims cinc anys. Si mai va residir a Espanya, la comunitat on siguin els béns de més valor.
  • Donació d'un immoble: la comunitat on estigui situat aquest immoble.
  • Donació de diners o altres béns mobles: la comunitat on hagin estat situats més temps durant els cinc anys anteriors.

On i com es presenta

Encara que apliquis normativa autonòmica, la gestió i presentació es fa davant l'Oficina Nacional de Gestió Tributària, a Madrid, amb els models estatals: 650 per a herències i assegurances de vida, 651 per a donacions, 655 per a extinció d'usdefruit. Cal el NIE de l'hereu o donatari no resident per poder presentar l'autoliquidació, i si resideixes fora de la Unió Europea sense conveni d'assistència mútua amb Espanya, hauràs de designar un representant fiscal aquí.

La doble imposició

Si el teu país de residència també grava l'herència o la donació, existeix un mecanisme per no pagar dues vegades pel mateix: es dedueix el menor de dos imports, entre el pagat a l'estranger i el que correspondria segons el tipus mitjà espanyol. No sempre neutralitza l'impost per complet, i Espanya només té convenis específics en matèria de successions amb un nombre reduït de països, així que convé revisar-ho cas per cas, sobretot si l'altre país grava qui dona i no qui rep, com passa en diversos països anglosaxons.

Els errors més habituals

  • Aplicar la normativa autonòmica sense complir el requisit de connexió (no acreditar bé on residia el difunt o on eren els béns).
  • Donar per fet que toca la normativa estatal i renunciar així a bonificacions a les quals sí que es té dret — l'error més car i, de llarg, el més freqüent.
  • No designar representant fiscal quan és obligatori, cosa que pot paralitzar el tràmit.
A la pràctica: reviso quina normativa et correspon, gestiono tot el tràmit a Madrid amb el NIE i la documentació necessària, i estudio si hi ha doble imposició a reclamar. Tot per poder, sense que hagis de venir a Espanya. Treballo en català, 🇪🇸 castellà, 🇬🇧 English, 🇫🇷 français i 🇮🇹 italiano.
Càlcul d'impostos municipals
Plusvàlua municipal en herències
Explicat amb claredat

Plusvàlua municipal en una herència: quan es paga i quan es recorre

És l'impost que més sorprèn qui hereta. Ja has passat per l'Impost de Successions i, de sobte, arriba l'ajuntament amb una altra factura. Són dos impostos diferents: un el cobra la comunitat autònoma, aquest el cobra l'ajuntament on hi ha l'immoble. Cal pagar tots dos.

Què grava exactament

La plusvàlua municipal (IIVTNU) grava l'augment de valor del sòl urbà, no de l'immoble sencer. És un matís important: es calcula sobre el valor cadastral del sòl, que apareix al rebut de l'IBI, no sobre el valor total de l'habitatge. I només afecta terrenys urbans: les finques rústiques no paguen.

En una herència el paga qui rep l'immoble, i el termini és de sis mesos des de la mort, prorrogables sis més si es demana dins del termini inicial.

Dues maneres de calcular-la — i pots triar la que pagui menys

Aquí hi ha la clau, i molta gent no ho sap. Des de la sentència del Tribunal Constitucional d'octubre de 2021 i la reforma posterior, existeixen dos mètodes i s'aplica el més favorable per al contribuent:

  • Mètode objectiu: valor cadastral del sòl × un coeficient segons els anys que el difunt en va ser propietari, i sobre això el tipus de l'ajuntament (màxim el 30 %).
  • Mètode real: el guany efectiu del sòl, comparant el que va costar l'immoble quan el va adquirir el difunt amb el seu valor en l'herència, aplicant la proporció que el sòl representa sobre el total.

Per poder fer servir el mètode real cal l'escriptura d'adquisició original: aquella per la qual el difunt va comprar o heretar l'immoble. Sense aquest document només queda el mètode objectiu. Busca-la abans de liquidar res.

Quan no s'ha de pagar

  • Si el sòl no ha guanyat valor. Si l'immoble val avui el mateix o menys que quan el va adquirir el difunt, l'operació no està subjecta a l'impost. És freqüent en pisos comprats entre 2004 i 2008.
  • Finques rústiques. Queden fora de l'impost.
  • Bonificacions municipals. Molts ajuntaments bonifiquen fortament l'herència de l'habitatge habitual entre familiars directes. A Barcelona la bonificació és del 95 %. Però cal demanar-la expressament i en termini: si no es demana, es perd.

Quan convé recórrer

Val la pena revisar la liquidació si l'ajuntament va aplicar el mètode objectiu quan el real sortia més barat, si no es va tenir en compte que no hi va haver increment real de valor, si no es va aplicar una bonificació a la qual tenies dret, o si hi ha errors en els coeficients o en el valor del sòl.

Els terminis són curts: un mes per al recurs de reposició des que es notifica la liquidació. Si ja vas pagar de més, existeix la via de la devolució d'ingressos indeguts, amb un termini general de quatre anys, tot i que no sempre prospera quan la liquidació ja és ferma.

A la pràctica: reviso la liquidació, calculo pels dos mètodes i comprovo si et correspon alguna bonificació abans que paguis. I si ja vas pagar de més, estudiem si hi ha marge per reclamar. Ho faig habitualment a Barcelona i a qualsevol ajuntament d'Espanya.
Documentació d'una herència
Tramitar una herència pas a pas
Explicat amb claredat

Com tramitar una herència a Catalunya: terminis i passos

Ha mort un familiar i no saps per on començar. És la situació més habitual que veig. T'explico el camí complet, en ordre, i quant temps tens per a cada cosa.

El termini que de debò corre: sis mesos

Des de la mort tens sis mesos per presentar l'Impost de Successions i la plusvàlua municipal. És l'únic termini amb conseqüències econòmiques directes: passat aquest temps comencen els recàrrecs. Es pot demanar una pròrroga de sis mesos més, però cal sol·licitar-la dins dels cinc primers mesos. Acceptar l'herència en si no caduca tan de pressa, però convé no deixar-ho córrer.

Els passos, en ordre

  • Certificat de defunció. Es demana al Registre Civil. És el document que obre tota la resta.
  • Certificat d'últimes voluntats. Disponible a partir de 15 dies hàbils des de la mort. Diu si hi ha testament i davant de quin notari es va signar.
  • Còpia autoritzada del testament. Es sol·licita a aquell notari. Si no hi ha testament, cal tramitar una declaració d'hereus, també davant de notari quan es tracta de descendents, ascendents o cònjuge.
  • Inventari de béns i deutes. Immobles, comptes, assegurances de vida, vehicles, participacions… i també els deutes. Es demanen certificats de saldo als bancs i notes simples al Registre de la Propietat.
  • Acceptació i adjudicació d'herència. En escriptura pública davant de notari, amb tots els hereus. Aquí es reparteix.
  • Impostos. Successions davant l'Agència Tributària de Catalunya i plusvàlua municipal a cada ajuntament on hi hagi immobles.
  • Canvi de titularitat. Inscripció al Registre de la Propietat i traspàs de comptes, vehicles i subministraments.

El que a Catalunya funciona diferent

El dret civil català té regles pròpies. La llegítima és d'una quarta part de l'herència, no un terç com al Codi Civil estatal, i és un dret de crèdit: es pot pagar en diners. Existeixen a més els pactes successoris i heretaments, que permeten ordenar la successió en vida. I l'usdefruit del cònjuge vidu té la seva pròpia regulació. Tot això canvia bastant el repartiment, així que convé saber quin veïnatge civil tenia el difunt.

Quant triga en realitat

Amb tots els hereus d'acord i documentació en ordre, entre tres i sis mesos. Si hi ha immobles en diversos municipis, hereus a l'estranger o desacords, s'allarga. Per això el primer consell sempre és el mateix: començar aviat, encara que l'ànim no acompanyi.

A la pràctica: m'ocupo de tot el procés — certificats, notaria, impostos i registre — perquè tu només hagis de signar. Si vius fora, es pot fer sencer amb un poder notarial, sense que vinguis.
Firma de un documento notarial
Testament i pacte successori
Explicat amb claredat

Testament o pacte successori: quin et convé

El testament el fas tu sol, quan vols, i el pots canviar sempre. És l'habitual a tot Espanya.

El pacte successori és un contracte, en escriptura pública davant de notari, entre qui deixa l'herència i qui l'ha de rebre. S'hi ordena ja la successió: qui hereta i què. La diferència de fons amb el testament és que, un cop signat, no es pot revocar de manera unilateral: llevat dels supòsits taxats que preveu la llei, modificar-lo exigeix l'acord de qui el va atorgar.

Hi ha diverses modalitats. A Catalunya, per exemple, l'heretament pot ser simple (amb efectes en morir) o cumulatiu amb lliurament de béns de present, en què l'hereu rep ja en vida determinats béns. Quina convé depèn de cada família i de cada patrimoni.

On es pot fer

Només a les comunitats amb dret civil propi: Catalunya, Aragó, Navarra, País Basc, Galícia i Balears. El que compta és el veïnatge civil de qui deixa l'herència, no on se signa.

Per què pot interessar-te

  • Seguretat: tothom sap des del principi què passarà.
  • Menys discussions: se signa amb l'acord de tots.
  • Es pot anticipar: els béns passen quan realment fan falta.
  • Bon tractament fiscal: tributa com a herència, no com a donació, i qui transmet en vida no paga IRPF pel guany (amb alguna cautela si el bé es ven abans de cinc anys).
A la pràctica: si tens veïnatge civil català i vols deixar-ho tot resolt en vida, el pacte successori mereix estudiar-se. En una consulta veiem quin t'encaixa.
Calculadora y documentos fiscales
Cada comunitat, la seva tributació
Explicat amb claredat

Impost de Successions: per què depèn d'on vivia el difunt

Cada comunitat autònoma aplica les seves pròpies bonificacions, i les diferències són enormes. La regla clau: s'aplica la normativa de la comunitat autònoma en què el difunt va tenir la seva residència habitual, que la llei determina atenent on va romandre més dies dins dels cinc anys anteriors a la mort. No depèn d'on visquin els hereus ni d'on siguin els béns. Hi ha supòsits particulars (no residents, residència a l'estranger, béns fora d'Espanya) que s'analitzen cas per cas.

Com està el mapa el 2026 (familiars directes: grups I i II)

Orientatiu. Cada comunitat fixa requisits i condicions pròpies, i la normativa canvia sovint: el que val és la vigent en la data de la mort.

SituacióComunitats
Règim fiscal especialment favorableMadrid, Andalusia, València, Castella i Lleó, Aragó, Cantàbria, La Rioja, Múrcia, Canàries, Balears, Castella-la Manxa — bonificacions de quota molt elevades per a familiars directes, subjectes a requisits i, en alguns casos, a límits d'import
Règim foral propiPaís Basc, Navarra — trams exempts i tipus reduïts per a familiars directes
Favorable en herències d'import mitjàAstúries, Galícia — reduccions o exempcions per tram; tributen les herències de més quantia
Bonificació decreixent segons importCatalunya, Extremadura — càrrega reduïda en herències petites, real en les mitjanes i grans

El cas de Catalunya

El cònjuge té bonificació del 99 %. Els fills, en canvi, la veuen baixar a mesura que creix l'herència: una herència modesta costa poc, una d'important pot suposar diversos milers d'euros. Aquí planificar sí que marca la diferència.

Tres coses pràctiques

  • Encara que surti a zero, cal declarar en sis mesos. Sense declaració no es poden posar els béns al teu nom.
  • Canviar de residència a última hora no serveix: Hisenda mira els cinc anys anteriors.
  • Si no hi ha diners per pagar, existeixen vies: ajornament o fraccionament, que cal sol·licitar en termini. Normalment s'evita malvendre.
A la pràctica: abans d'acceptar una herència, fem números amb el teu cas real i veiem si hi ha marge per planificar.
Contacte

Parlem del teu cas

Explica'm breument la teva situació per WhatsApp o correu. Et respondré directament.

🇪🇸 Castellano · 🇬🇧 English · 🇫🇷 Français · 🇮🇹 Italiano · 🇧🇷 Português · 🇷🇺 Русский · 🇺🇦 Українська · 🇰🇷 한국어

Telèfon / WhatsApp +34 659 720 705
Adreça Rambla de Catalunya 61, 2º 2ª — 08007 Barcelona
Horari Quan ho necessitis. Resposta ràpida.

En escriure'm o encarregar-me un assumpte acceptes la meva Política de Privacitat, Protecció de Dades i Ús d'Intel·ligència Artificial.